Explicar breument la situació sobre la qual la innovació docent preten incidir. Indicar, si és el cas, fonts documentals o referents de la innovació. Explicar si el projecte sorgeix d’una avaluació institucional prèvia (màxim 3000 caràcters)
^
- ~~red:m'he passat dels 3000 caracters i ara l'haur de reduir en 2 teros~~
+ El procs d'adaptaci al marc de l'Espai Europeu d'Educaci Superior comporta un canvi de paradigma que situa l'alumne en el centre del sistema. D'ac que calgui estudiar les alternatives metodolgiques que aix implica, i enfocar tamb l'avaluaci del progrs i aprenentatge dels estudiants d'una manera ms coherent.
- Actualment les universitats catalanes estan passant per un procs d'adaptaci al nou marc derivat de l'Espai Europeu d'Educaci Superior (EEES). Aix comporta un canvi de paradigma, o si es vol, una altra manera d'enfocar el procs d'aprenentatge, tot ubicant l'alumne en el centre del sistema. Les profundes transformacions que est experimentant el context universitari, caracteritzades pels canvis vertiginosos de les estructures comunicatives i socials, accelaredes en els darrers temps per l's generalitzat dels recursos tecnolgics, qestionen frontalment els models tradicionals de generaci i de transmissi dels coneixements. Les noves concepcions sobre l'ensenyament i l'aprenentatge comporten una transformaci radical dels rols dels actors implicats en aquests processos. Els coneixements creixen exponencialment i es tornen obsolets cada cop amb ms rapidesa. Per aix els docents es veuen obligats a treballar en un procs de recerca constant en contacte directe amb els alumnes, de manera que aquests, al mateix temps que assumeixen un rol protagnic en el seu procs d'aprenentatge, interactuen directament amb els docents que han esdenvingut aix una mena de guia d'aquest procs. D'aquesta manera l'aula es transforma en una comunitat d'investigaci on el docent s'ocupa de desenvolupar escenaris i ambients per tal que l'aprenentatge sigui exits i l'alumne no en sigui ali. D'ac que el professorat de les universitats catalanes estigui estudiant les alternatives metodolgiques que implica aquest canvi de perspectiva, la qual cosa suposa enfocar la base del treball des d'un punt de vista collaboratiu i crtic, i enfocar tamb l'avaluaci del progrs i aprenentatge dels estudiants d'una altra manera, que passa, entre altres coses, per deixar de banda els exmens finals memorstics, i es centra, en altres maneres d'avaluaci contnua i ms consensuada entre el professorat i l'alumnat, d'acord amb els objectius que s'hagin establert i acordat prviament. La finalitat de l'avaluaci ha de ser la de contribuir a la formaci i esdevenir un instrument de valoraci i de millora de tot all que s'ha aprs. En aquesta lnia, sn comuns ja arreu del mn experincies d'aprenentatge i avaluaci a travs de carpetes o portafolis d'aprenentatge en diverses modalitats, presentacions i denominacions.
+ La carpeta daprenentatge s un dels instruments ms idonis per organitzar i fomentar el procs formatiu autnom de lestudiant. Lestudiant ha de posar en marxa una diversitat de sabers i habilitats per gestionar el seu coneixement. La carpeta s'estructura com un contenidor organitzat d'evidncies. No es tracta nicament d'un sistema d'avaluaci sin d'un instrument molt potent per ajudar a bastir la construcci del coneixement, regular-ne el procs i palesar l'adquisici de competncies.
- La carpeta daprenentatge s un dels instruments que sha mostrat especialment idoni per organitzar i fomentar el procs formatiu autnom de lestudiant universitari, ja que, per una banda, esdev un element que estructura el coneixement i sadapta a la diversitat dels estudiants i dels continguts, mentre que, per altra banda, potencia cadascun dels sabers i processos necessaris per aprendre amb autonomia. Finalment, la carpeta daprenentatge esdev una alternativa necessria a lavaluaci memorstica i punitiva.
+ L'estructura i el contingut de la carpeta s molt divers. Un model mixt amb un contingut parcialment predeterminat s el que millor s'adiu a les necessitats de la docncia i de l'aprenentatge.
- Laprenentatge autnom de lalumnat universitari comporta que lestudiant posi en marxa una diversitat de sabers que es manifesten en forma dhabilitats, coneixements, competncies, criteris, procediments, entre els quals destaquen:
+ En el si de la Univesitat de Barcelona (UB) ja s'han comenat algunes experincies en suport digital (veure els projectes "L's dels portafolis digitals com a innovaci de l'avaluaci de l'alumnat" i "E-portfolios per avaluar a la xarxa les competncies professionals dels estudiants", [[DURSI 2004MQD 00026 i 2004MQD 00030]). Fins ara, per, s'han centrat en l'aspecte avaluatiu i han deixat de banda el vessant formatiu.
- La capacitat de reflexionar sobre el propi aprenentatge (lestudiant sadona de com aprn).<br /> La gesti dels propis xits i dels propis errors (lestudiant els detecta i rendibilitza les estratgies exitoses i corregeix les errnies).<br /> El domini progressiu de coneixements conceptuals, instrumentals i criterials necessaris (lestudiant reconeix quins sn els sabers que li calen).<br /> Laplicaci contextualitzada del conjunt de sabers de manera competent (lestudiant s capa de mobilitzar els diversos sabers i seleccionar els que interessen per resoldre situacions concretes).
+ En aquest context, una eina informtica que permets un accs immediat, ajudaria la tasca diria de la docncia. El professor podria fer un seguiment ms acurat i els alumnes podrien treballar collaborativament d'una manera ms efica. La retroalimentaci i el processament d'informacions seria ms rpid i organitzat. Leina hauria de ser molt flexible, adaptable i hauria de permetre estructurar la carpeta a diferents nivells ds. D'altra banda, cal que linstrument sigui prou obert com per facilitar la incorporaci i el desplegament de nous recursos.
- D'acord amb aquests principis i finalitats la carpeta d'aprenentatge s'estructura com un contenidor d'evidncies. No es tracta nicament d'un sistema d'avaluaci sin d'un instrument molt potent per ajudar a bastir la construcci del coneixement, regular-ne el procs i palesar l'adquisici de competncies. Per tot i aix cal fugir de la idea de que la carpeta consisteix en una mera acumulaci documental. Ben altrament, la carpeta ha de ser el reflex del relat narratiu i dinmic del procs d'aprenentatge, ha de contenir el procs reflexiu que mena a la generaci del coneixement i ha de mostrar, en suma, all que l'alumne s capa de fer. En aquest sentit, la carpeta s'emparenta llunyanament amb el book dels artistes, els quals el dissenyen lliurement amb un contingut que t per finalitat evidenciar les seves habilitats. Per tot aix no vol dir deixar de banda la funci avaluadora en el seu vessant formatiu, sin, simplement, anar ms enll. L'avaluaci ha de ser un instrument que permeti als alumnes ajustar constantment el seu procs d'aprenentatge i, en aquest sentit, la carpeta s un instrument idoni per proporcionar la informaci necessria que permet contrastar all que s'ha aprs en relaci amb els objectius que s'han fixat. Les revisions de les carpetes per part dels docents permeten situar als alumnes en un doble procs d'auto i heteroavaulaci fonamenal per a la construcci del seu coneixement. En definitiva, es tracta que sigui l'alumne, des de la seva lliure perspectiva i en l'exercici de la seva prpia responsabilitat el qui organitzi l'evidncia del seu coneixement. Es tracta de fer efectiu ac el principi universal en matria provatria: la crrega de la prova correspon a la persona que allega els fets constitutius d'una relaci.
+ Si, a ms, es desenvolupa de tipus modular, amb tecnologies i estndars lliures, els esforos de temps i diners serien reaprofitables per a altres universitats darreu del mn, seguint la filosofia del compartir el coneixement i les eines informtiques del moviment del programari lliure cada cop ms ests, tamb, en l'mbit de l'educaci superior.
- L'estructura i el contingut de la carpeta d'aprenentatge és molt divers, atenent als diferents tipus i models que, responen, al seu torn, a finalitats i motivacions diferents, des de carpetes tancades que només pretenen recollir evidències de caràcter obligatori, fins a carpetes completament obertes, en què l'alumne és lliure d'estructurar-la i confegir-la com vulgui, passant per models mixtos, on el contingut de les quals ve fixat, en part, de manera predeterminada i la resta es configura lliurement per part de l'alumne. El model mixt es el que millor s'adiu a les necessitats de la docència i de l'aprenentatge en el moment actual.
- Les evidncies daprenentatge que habitualment composen una carpeta daprenentatge poden ser:
+ REFERNCIES
- Dietaris de reflexi.<br /> Diaris de les sessions.<br /> Mapes conceptuals.<br /> Avaluacions informades, comentades i reflexionades (autoavaluacions, heteroavaluacions, comentaris de tutoria, etc.)<br /> Elaboracions informtiques, audiovisuals o multimdia.<br /> Sntesis temtiques o dactivitats desenvolupades.<br /> Maquetes, indagacions, aplicacions prctiques.<br /> Recerques bibliogrfiques, relats de revistes, documentaci dInternet, etc.<br /> Documentaci i elaboraci de coneixement monogrfic sobre un tema.<br /> Controls de laprenentatge realitzat en un moment determinat, revisions de procs, etc.<br /> Activitats de reconstrucci: exemplificaci, interrogants, anlisi crtica, ampliaci, transferncia, etc.
+ Sobre la carpeta,
- En qualsevol cas, les evidncies han de ser substantives, ajustades a lunivers conceptual o procedimental de lassignatura i de lensenyament corresponent, i han de complir els principis de rigor i de cientificitat exigits.
+ DUNN, R., Ed.; GRIGGS, S.A., Ed. (2000), Practical Approaches to Using Learning Styles in Higher Education. <br />FRY, H., Ed.; KETTERIDGE, S., Ed.; MARSHALL, S., Ed. (1999), A Handbook for Teaching & Learning in Higher Education: Enhancing Academic Practice. <br />HART, D. (1994). Authentic assessment: A handbook for educators. <br />MARINCOVICH, M., Ed.; PROSTKO, J., Ed.; STOUT, F., Ed. (1998), The Professional Development of Graduate Teaching Assistants. <br />MORAN, J.J. (2001), Assessing Adult Learning: A Guide for Practitioners. Revised Edition. <br />SHULMAN, L. (1999). Portafolios del docente: una actividad terica en LYONS, N. (1999), El uso del portafolios. Propuestas para un nuevo profesionalismo docente.
- En el si de la Univesitat de Barcelona (UB) ja s'han comenat algunes experincies pilot de provar carpetes docents en suport digital en algunes assignatures (veure els projectes "L's dels portafolis digitals com a innovaci de l'avaluaci de l'alumnat", finanat pel DURSI [2004MQD 00026] al grup del professor Jos Luis Rodrguez Illera i "E-portfolios per avaluar a la xarxa les competncies professionals dels estudiants", finanat tamb pel DURSI [2004MQD 00030] al grup de la professora Elena Barber Gregori). Fins ara, per, les experincies s'han centrat en l'aspecte avaluatiu i han deixat en un segon terme el vessant formatiu de la carpeta.<br /> <br />Aquestes iniciatives, com la del projecte actual, s'emmarquen dins l'estratgia de la UB d'habilitar maneres per augmentar el rendiment dels estudiants, i incrementar el seu aprenentatge a partir de metodologies docents ms adaptades als nous temps i caracterstiques dels estudiants (semipresencialitat, treball a ms d'estudi, mobilitat d'aules i campus, ...).
+ Sobre la carpeta electrnica,
- De la mateixa manera, el professorat busca maneres de poder portar un registre de l'activitat de l'alumne amb l'estratgia de les carpetes docents que no faci carregar a la'lumne pesades carptes sovint a classe, per si el professor les vol avaluar aquedia, etc.<br /><br />En aquest context, una eina informtica que permets un accs en qualsevol moment i lloc, tant per part del professorat com de l'alumnat, ajudaria amb la tasca diria de tutoria de l'aprenenetatge. El professor podria fer un seguiment ms acurat i immediat de l'aprenentatge dels alumnes. Els alumnes podrien treballar collaborativament d'una manera ms efica. L'intercanvi i el processament d'informacions seria ms rpid i organitzat, millorant la retroalimentaci. Aquesta eina hauria de ser molt flexible, de manera que permets l'adaptaci en qualsevol context i per a qualsevol finalitat, tenint en compte que d'entrada es poden distingir tres tipus d'informacions, en funci de la seva accessibilitat: individual, d'equip collaboratiu, i de grup, la qual cosa hauria de permetre estructurar la carpeta a tres nivells. D'altra banda, cal tenir en compte que les necessitats o els nfasis en l'aprenentatge varien d'un ensenyament a l'altre, de manera que l'instrument que finalment s'adopti s'ha de poder adaptar a aquestes necessitats, sent prou obert com per facilitar la incorporaci i el desenvolupament de nous recursos.<br /><br />Si, a ms, aquesta eina es desenvolupa de tipus modular, amb tecnologies i estandars lliures emprats per altres campus informtics de suport a la docncia universitria, els esforos de temps i diners serien reaprofitables per les altres universitats catalanes i de qualevol altre lloc del mon, seguint amb la filosofia del compartir el coneixment i les eines informtiques del moviment del programari lliure cada cop ms exts arreu del mn, tamb en l'mibt de l'educaci superior.<br /> <br /><br />REFERNCIES<br /><br />Sobre la carpeta o portafoli en general,<br /><br />DUNN, R., Ed.; GRIGGS, S.A., Ed. (2000), Practical Approaches to Using Learning Styles in Higher Education.<br />FRY, H., Ed.; KETTERIDGE, S., Ed.; MARSHALL, S., Ed. (1999), A Handbook for Teaching & Learning in Higher Education: Enhancing Academic Practice.<br />HART, D. (1994). Authentic assessment: A handbook for educators. Menlo Park,CA: Addison-Wesley.<br />MARINCOVICH, M., Ed.; PROSTKO, J., Ed.; STOUT, F., Ed. (1998), The Professional Development of Graduate Teaching Assistants.<br />MORAN, J.J. (2001), Assessing Adult Learning: A Guide for Practitioners. Revised Edition. Professional Practices in Adult Education and Human Resource Development Series.<br />SHULMAN, L. (1999). Portafolios del docente: una actividad terica en LYONS, N. (1999). El uso del portafolios. Propuestas para un nuevo profesionalismo docente. Buenos Aires: Amorrortu.<br /><br />Sobre la carpeta o portafoli electrnic, en particular,<br /><br />BARRETT, H.C., Ed. (2002), Electronic Portfolios, a Proceedings of SITE 2002: Society for Information Technology & Teacher Education International Conference (13th, Nashville, TN, March 18-23, 2002).<br />Justice, Madeline, Ed. (2002), Diversity/Equity, a Proceedings of SITE 2002: Society for Information Technology & Teacher Education International Conference (13th, Nashville, TN, March 18-23, 2002).<br />MACEDO, P.; SNIDER, R.; PENNY, S.; LABOONE, E. (2001), The Development of a Model for Using E-Portfolios in Instructional Technology Programs.
+ BARRETT, H.C., Ed. (2002), Electronic Portfolios, a Proceedings of SITE 2002: Society for Information Technology & Teacher Education International Conference (13th, Nashville, TN, March 18-23, 2002). <br />JUSTICE, Madeline, Ed. (2002), Diversity/Equity, a Proceedings of SITE 2002 cit. <br />MACEDO, P.; SNIDER, R.; PENNY, S.; LABOONE, E. (2001), The Development of a Model for Using E-Portfolios, in Instructional Technology Programs.
YOUNG, J.R. (2002), "E-Portfolios" Could Give Students a New Sense of Their Accomplishments, a Chronicle of Higher Education v48 n26 pA31-A32 Mar 2002.
|
