History: MQD05-CDTIC 04 Motivació-diagnosi de la situació inicial

+ El procés d'adaptació al marc de l'Espai Europeu d'Educació Superior comporta un canvi de paradigma que situa l'alumne en el centre del sistema. D'ací que calgui estudiar les alternatives metodològiques que això implica, i enfocar també l'avaluació del progrés i aprenentatge dels estudiants d'una manera més coherent.

+ La carpeta daprenentatge s un dels instruments ms idonis per organitzar i fomentar el procs formatiu autnom de lestudiant. Lestudiant ha de posar en marxa una diversitat de sabers i habilitats per gestionar el seu coneixement. La carpeta s'estructura com un contenidor organitzat d'evidncies. No es tracta nicament d'un sistema d'avaluaci sin d'un instrument molt potent per ajudar a bastir la construcci del coneixement, regular-ne el procs i palesar l'adquisici de competncies.

+ L'estructura i el contingut de la carpeta s molt divers. Un model mixt amb un contingut parcialment predeterminat s el que millor s'adiu a les necessitats de la docncia i de l'aprenentatge.

+ En el si de la Univesitat de Barcelona (UB) ja s'han comenat algunes experincies en suport digital (veure els projectes "L's dels portafolis digitals com a innovaci de l'avaluaci de l'alumnat" i "E-portfolios per avaluar a la xarxa les competncies professionals dels estudiants", [[DURSI 2004MQD 00026 i 2004MQD 00030]). Fins ara, per, s'han centrat en l'aspecte avaluatiu i han deixat de banda el vessant formatiu.

+ En aquest context, una eina informtica que permets un accs immediat, ajudaria la tasca diria de la docncia. El professor podria fer un seguiment ms acurat i els alumnes podrien treballar collaborativament d'una manera ms efica. La retroalimentaci i el processament d'informacions seria ms rpid i organitzat. Leina hauria de ser molt flexible, adaptable i hauria de permetre estructurar la carpeta a diferents nivells ds. D'altra banda, cal que linstrument sigui prou obert com per facilitar la incorporaci i el desplegament de nous recursos.

+ Si, a ms, es desenvolupa de tipus modular, amb tecnologies i estndars lliures, els esforos de temps i diners serien reaprofitables per a altres universitats darreu del mn, seguint la filosofia del compartir el coneixement i les eines informtiques del moviment del programari lliure cada cop ms ests, tamb, en l'mbit de l'educaci superior.<br /><br /><br />REFERNCIES <br /><br />Sobre la carpeta, <br /><br />DUNN, R., Ed.; GRIGGS, S.A., Ed. (2000), Practical Approaches to Using Learning Styles in Higher Education. <br />FRY, H., Ed.; KETTERIDGE, S., Ed.; MARSHALL, S., Ed. (1999), A Handbook for Teaching & Learning in Higher Education: Enhancing Academic Practice. <br />HART, D. (1994). Authentic assessment: A handbook for educators. <br />MARINCOVICH, M., Ed.; PROSTKO, J., Ed.; STOUT, F., Ed. (1998), The Professional Development of Graduate Teaching Assistants. <br />MORAN, J.J. (2001), Assessing Adult Learning: A Guide for Practitioners. Revised Edition. <br />SHULMAN, L. (1999). Portafolios del docente: una actividad terica en LYONS, N. (1999), El uso del portafolios. Propuestas para un nuevo profesionalismo docente. <br /><br />Sobre la carpeta electrnica,<br /><br />BARRETT, H.C., Ed. (2002), Electronic Portfolios, a Proceedings of SITE 2002: Society for Information Technology & Teacher Education International Conference (13th, Nashville, TN, March 18-23, 2002). <br />JUSTICE, Madeline, Ed. (2002), Diversity/Equity, a Proceedings of SITE 2002 cit. <br />MACEDO, P.; SNIDER, R.; PENNY, S.; LABOONE, E. (2001), The Development of a Model for Using E-Portfolios, in Instructional Technology Programs. <br />YOUNG, J.R. (2002), "E-Portfolios" Could Give Students a New Sense of Their Accomplishments, a Chronicle of Higher Education v48 n26 pA31-A32 Mar 2002.